martes, 11 de mayo de 2010

AWK IXIM / LA SIEMBRA DEL MAIZ




Sa' xyu'ameb' li qamama' qixa'an li loq'laj ixim jwal nim xwamnkil ut xloq'al xb'aanaq a'an li xwa ruk'aheb' chi ru chi xjunil li xwanjikeb' sa' li ruchich'och'. Jo'kan ut naq nuwulak xq'ehil rawb'al li loq'laj ixim, nake'xkawres rib' re naq chi xjunil li k'anjel uxmanq chi tz'aqal ree ru ut sa' xna'aj jo' xk'ulub' xb'aanunkil. Naq nawulak xq'ehil li awk nake'xtikib' rik'in li xsaab'esinkil li na'ajej b'ar wi' taa'uxmanq xk'eeb'al li loq'laj ixim; li k'alek na'uxmank xyeeb'al re, a'in wib' paay li xb'aanunkil; rik'in ch'iich' ut ch'ich'il jokleb' a'yaal naxye chan ru li na'ajej re li awak. A'baanan moqon naq tex'tikib' xch'eb'al li che'k'aam, nake'xb'aanu jun li mayejak chi ru li loq'laj tzuul taq'a, re xpatzb'al xhoonaleb' naq okeb' re chi xch'eb'al li loq'laj che'k'aam, kok' xul ut wank chik xkomon re naq chi jo'ka'in xyaalal te'xb'aanu li k'anjelak chi ru li loq'laj tzuul taq'a. Naq naraqe'k li k'alek, na'uxmank royb'eninkil jun malaj wib' xamaan re naq na'awmank li ixim. Wib' oxib' na'leb' nake'xb'eeresi chi ru li loq'laj awk:
Jun. Li xsikb'al ru li iyaj b'aanunb'il xb'aan junaq li qana', yalb'an a'in tento sa' xb'een xkotz'b'al malaj xkoq'b'al b'ayaq li xb'ak'b'al xsa' re naq li k'al elq moqon ink'a' kawaq riximankil.
Xkab'. Naq akay xyalo' li iyaj, nawank xk'eeb'al chi ru li Qaawa' re naq wulaq xq'ehil li awak, tento nake'xk'e rax kakaw, kanteel, uwk sa' li iyaj re naq raxraxaq ru chankeb'.
Rox. Wulajaq li awak naq nawank jun li nimq'e, jun yo'lek b'ar wi' napatz'mank chi ru li ajaw naq chi xk'ehaq xyu'am li xwa ruk'a'eb'.
Xka. Yoo li saqewk sa' xkutankil li awk naq laj eechal k'al naxik sa' li na'ajej b'ar wi' uxmanq li awk ut naxb'aanu li nayeemank re; Chapok K'al, naxik rochb'en b'ayaq ruuxam, pom ut kanteel xb'aanaq tento tixsuti sa' pom li na'ajej b'ar wi' wanq li awk, ut tz'aqal sa' xyi li na'ajej naraw kahib' toon chi iyaj, a'an ut li xchapb'al li xk'al.
Xka. Naq nawank li awk nake'xjultika naq chi tzoltzo na'uxmansk chi xjunil, ani xtikib'ank re li xb'een tzol tento naq aran toxraqe'q, ink'a' naruu naq tixjal xna'aj xb'aanaq natz'eqmank xloq'al chankeb'.
Ro'. Eb' laj awinel ink'a' naruu te'xkuy xtz'ukajik xb'aanaq ink'a' us, ut wi' junaq poyanam xnume'k chi ula'anik b'ar qi' yoo li awk tento xk'eeb'al b'ayaq xtzakahemq. Nawank li xokok xeel wa naq naraqe'k li akw ut ink'a' nab'anyoximank chi xjunil li naxsi laj eechal kab'l xb'aanaq rawasinkil li k'al na'uxmank chankeb'.
Xwaq. Naq xraqe'k li awk na'uxmank wichik xk'eeb'al chaq jun li mayej chi ru li loq'laj tzuul taq'a re naq li kok' xul ink'a' te'xmich' li k'al.
Desde el tiempo de nuestros antepasados la sacralidad del maíz, es un aspecto muy importante en la cultura q'eqchi'; pues la base de la existencia de un pueblo es el sagrado maiz, de generación en generación esta tradición se ha venido conservando, pero hay que hacer resaltar que con el transcurrir de los años, este proceso ha sufrido cambios algunos complementados con la tecnología, otros conservados desde su origen; pero oo cierto de todo es que para la comunidad q'eqchi' el maiz, sigue representando un aspecto fundamental en la cultura, porque es sinonimo de fiesta y tradición cuando llega la época de siembra del maíz. Algunos aspectos que aun se conservan para la siembra del maíz se mencionan a continuación:
1) Lo primero que se realiza es la limpia del terreno, pero previo a eso se hace una seremonia o ritual en el cerro mas importante de la comunidad, esto para pedir por todo lo que se haga hsta llegar a la etapa de siembra.
2) La selección de la semilla lo realiza una mujer, la misma debe tomar en cuenta que al momento de realizar esta face afloje un poco la faja de la cintura o en su defecto la pita del corte, esto con el fin de que cuando se cosechen las mazorcas no sea dificultoso desgranarlas.
3)Teniendo preparada la semilla, se coloca en el altar de la casa en una canasta acompañada de cacao, cebolla, candelas y otros, en espera de que llegue la fecha de la siembra.
4) La noche anterior a la siembra, se realiza una seremonia en la casa como una especie de vigilia, el ambiente de fiesta ya se vive porque al fin llegó el día esperado por todos que es el de la siembra.
5) El día de la siembra, de madrugada el dueño de la misma en este caso es el jefe de la familia, se marcha al área donde se llevará a cabo la siembra, aompañado de un incensario con brazas para desahumar el espacio y realizar el ritual de inicio, llegando al centro del área a sembrar el que hace el desahumerio procede a sembrar las primeras cuatro matas aperturando así de manera ofical la siembra.
6) Las personas que participan en la siembra no deben aguantar hambre, y si una persona llega de visita donde se está sembrando, deben regalarle comida. Al finalizar la siembra todos se reunen para comer caldo de chunto en ocaciones o de gallina, no se agradece la comida que se recibe porque no es adecuado.
Algunos aspectos que aún se manejan en la simebra de maíz que por la región del municipio de Cobán y otros municipios en estas fechas, está en pleno apogeo como se mencionó al principio, esto varía dependiendo del lugar y la forma a como esta tradición oral ha ido generandose.

TZOLOK SA' KA'PAAY CHI AATINOB'AAL AAJEL RU SA' LI TZOLEB'AAL / EDUCACION BILINGUE CON PERTINENCIA CULTURAL PRIORIDAD EN LAS AULAS



Chalen chaq sa'li chihab' b'eleeb' xwaq oq'ob' jun ch'uut aj k'utunel nake'k'anjelak sa' tzoleb'aal wankatqeb' sa' k'aleb'aal re li tenamit Kob'an, ke'xtikib' xkawresinkileb' rib' chi rix li k'utuk sa' tzoleb'aal rik'in raatineb' li tzolom ut xyu'amileb' na'leb'. Xtiklaak ut chaq li k'anejl a'in sa' xk'ab'a' li xteenq' molam re najtil tenamit, li xmolamil li aatinob'aal mayab' re qateepal, ch'ool ixim ut li roq ruq'mil ilok chi rix tzolok supervisión xk'ab'a', tento b'i xjultikakinl naq li k'anjel a'in xtiklaak junxil ut toj yoo anaqwan, kuutinb'il ut k'eeb'il xwankilal xb'aan li xmolamil li natz'ilok, nak'aak'alenk ut nab'eeresink re li tzolok sa' qateepal Dirección departamental de Educación xk'ab'a'. Rajlal po nawank li kawresink choq reheb' laj k'utunel, li kawresink a'in wotzb'il xb'aaneb' poyanam wankeb' xnawom chi us chi rix li k'utuk ut tzolok sa' ka'paay ru aatinob'aal, li nake'tz'aqonk sa' li kawresink a'in, nake'xjultika xsahileb' sa' li xch'ool xb'aanaq li yookeb' xtzolb'al k'anjelaq sa eb' li xk'anjel rik'ineb' li kok'al jo' aj k'utunel. Tento aj wi' xjultikankil naq moko k'ii ta aj k'utunel wankeb' xmaatan chi xk'ulb'al li tzolok a'in, kajwi' jun ch'uut reheb' chi xjunil li k'utunel naxjolomi qawa' Edgar antonio Chen Bac, naq xpatz'mank li xk'a'ux chi rix li k'anjel a'in xjultika; nasaho' sa' linch'ool naq laj k'utunel te'xkawresi rib' chi chaab'il re naq li tzolok te'xk'ul li kok'al tz'aqalaq ree ru ut k'eeb'ilaq chi chaab'il, jo'kan aj wi' naq sa' chi xjunil xteepal Watemaal kajwi' laa'o li wanko chi sa' li kawresink a'in, jo'kan ut naq tento qayal qaq'e chi tz'aqonk chi chaab'il xb'aanaq nab'al raj chik li komon nake'raj junaq tzolok kama' a'in a'b'aan li maatan qik'in xkanaak xb'aanaq laa'o xopatz'ok ut xqataw.
Fortalecimiento de la Educación Bilingue en el aula, es el nombre de un diplomado que se imparte a un grupo de docentes del distrito escolar 16-01-03 desde el año pasado. El diplomado tiene como objetivo fundamental el brindar a los alumnos una educación de calidad con pertinencia cultural y linguistica, así lo aseguró Edgar Antonio Chen Bac supervisor del distrito en mención; ademas agregó que son al rededor de cincuenta y siete escuelas las que toman participación en el diplomado y que es un proyecto único a nivel nacional, por lo que los docentes afortunados deben aprovechar al máximo los conocimientos de las personalidades que imparten los cursos y así poder aplicar los conocimientos adquiridos en el aula con sus estudiantes.
Los docentes que participan reciben cursos de Idioma Q'eqchi, Producción Literaria, Cosmovisión Maya entre otros, las clases se imparten una ves al mes regularmente el ultimo día viernes de cada mes. Importante es resaltar que este proyecto es una cooperación entre la supervisión del distrito, la organización Xch'ool Ixim, dirección departamental de Educación de Alta Verapaz, la Academia de lenguas mayas con el financiamiento de GTZ.

miércoles, 5 de mayo de 2010

AK' RAB'IN KOB'AN XK'UL XK'ANJEL / ELIGEN A NUEVA RABIN COBAN





Chalen chi ru li kutan viernes lajeeb' xkak'aal xb'e li po abril, jun ch'uut li ch'ina'usil ixqa'al xe'xch'utub' rib' sa' li tenamit Kob'an re xwotzb'al k'iila na'leb'chi rix li xnajteril na'leb' laj q'eqchi', li rajom li k'anjel a'in a'an xtz'aqob'resinkil xtusulal li b'anuhom re xsik'b'al ru li ak' Rab'in Kob'an. Uxmank xk'eeba'l xkomon li k'anjel li ak xjultikamank chi ru li kutan sabado jun xb'e li po mayo chalen sa' b'eleeb' honal re q'ela, xwank li tzol b'eek xtiklaa sa' li tijleb'aal catedral toj sa' rochochochil qawa' Ku' aj Guzman, eb' li xqa'al xe'okenk sa' nab'al paay chi k'anjel qayehaq jo' xk'atb'al junaq li kanteel, xk'eeba'l li pom, xk'uub'ankil li uutz'u'uj sa' li xaar, xjek'b'al li kakaw ut li b'oj, xajb'al li najteril son jo' rik'in tusb'il che' wajb' ut aarp ut wank chik xkomon.
Chi ru li q'ojyin sa' jun li nimla ochoch wank sa' xyi li tenamit Kob'an xwank rab'inkil li xk'a'uxl li junjuunq chi ixqa'al, nab'aleb' li poyanam xe'tz'aqonk chi ilok, wantakqeb' poyanam xe'chalk cahq sa' jalan tenamit, ch'ina'us li k'anjel xb'aanumank. Li xqa'al xe'tz'aqonk sa' li sik'ok u a'aneb' a'in; Meleidy Anabella Rax Caal, Monica Magaly Macz Castro, Karina Nineth Caal Chen, Marta Lidia Hub Yat, Alida Esmeralda Pacay Yat, Luvia Elizabeth Macz Tut, Jessica Maribel Cucul, Saida Yesenia Cal Cu ut Ingrid Fabiola Caal Ba. Li xe'nach'ok chi xk'atq li maatan a'aneb' Jessica Maribel cucul, Ingrid Fabiola Caal Ba ut Karina Nineth Caal Chen, eb' a'in xe'xsume junjuunq li patz'om, eb' laj raqol aatin xe'xjultika naq li k'ulul ula' re li chihab' a'in, a'an Karina Nineth Caal Chen ut Rab'in Kob'an, a'an Jessica Maribel Cucul.
Ante una regular cantidad de público el pasado uno de mayo en las instalaciones del gimnacio Mario René Aguilar Gutierrez, se llevó a cabo la elección de Rabin Cobán y Culul Ula para el período 2010-2011. en el evento tomaron participación nueve candidatas siendo ellas: Meleidy Anabella Rax Caal postulada por el Mercado Termnial; Monica Magaly Macz Castro, postulada por el COCODE de la aldea Choval; Karina Nineth Caal Chen, representando al comité de mujeres de la aldea Tomtem; Marta Lidia Hub Yat, quien representó al barrio del Cantón Las Casas; alida Esmeralda Pacay Yat, en representación de la aldea Sacanahix; Luvia Elizabeth Macz Tut, representando a AMERC; Jessica Maribel Cucul, en representación de Panadería el Condor; Saida Yesenia Cal Cu, postulada por Plaza Magdalena e Ingrid Fabiola Caal Ba participando en nombre de Clzadp Excelsior. El jurado calificador eligió a tres finalistas, mismas que fueron: Jessica Maribel Cucul, Ingrid Fabiola Caal Ba y Karina Nineth Caal Chen, quienes respondieron a una pregunta individualizada formulada por la mesa del jurado calificador. El honorable jurado calificador determinó el siguiente fallo: culul ula, Karina Nineth Caal Chen y Rabin Cobán 2010-2011, Jessica Maribel Cucul, la feliz ganadora se llevó varios premios cortesía de los patrocinadores del evento, y en su primera intervención como reina manifestó, la mujer tiene cualidades para sobresalir mismas que debemos aprovechar, así mismo expresó gratitud al ajaw por la bendición de llevarse el cetro de Rabin Cobán. La reina saliente manifestó sentirse satisfecha por lo realizado para el municipio de Cobán y la representación que hizo del mismo en diferentes eventos a nivel nacional; entre las invitadas de honor figuraban Rabin Ajaw, Princesa Tezulutlán y Ri Mam Ajaw.

RAB'IN KOB'AN NAXCHAQ'RAB'I RIB' SA XK'ANJEL / RABIN KOBAN SE DESPIDE DE SU REINADO



Sa' li lajeeb' xkak'aal xb'e li po abril, sa' xjunkab'al María del Carmen Batz Choc Rab'in Kob'an 2009-2010 xwank jun li nimq'e a'in sa' xk'ab'a' xraqb'al sa' sahil ch'oolejil li xwanjik jo' Rab'in Kob'an. Sa' li nimq'e a'in nab'aleb' li poyanam xe'tz'aqonk wankatqeb' sa' xyanqeb' xe'okenk chaq xtenq'ankil Rab'in Kob'an sa' li xk'anjel. Jo'kan aj wi' xtawmank resilal naq xe'b'oqmank raj li ch'ina'usil xqa'al xe'yal ru jo' a'k Rab'in Kob'an, ab'anan eb' li nake'jolomink li k'anjel ink'a' xe'raj jo'kan ut naq ink'a' xe'wulak. Sa' li raatin María del Carmen xjultika; chi jo'ka'in naqab'ayoxi re li tenamit Kob'an naq xk'e qamaatan chi xk'utb'esinkil li xwankilal yalaq ta b'ar jo' junkab'al xb'an naq oxib'o chi xqa'al sa' qajunkab'al li xonume'k sa' li k'anjel a'in. Junq'aq reheb' li poyanam xe'tz'aqonk sa' li nimq'e a'aneb' Ri Mam Ajaw, K'ulul Ula', ch'ina'usil xqa'al re San Pedro la Laguna Nancy Graciela Gonzalez Cortez, xqa'al li ak xq'rtesihomeb' xk'anjel Icelia Virginia Chen Rax, wanjenaq jo' Rab'in Tezulutl'an, Apolonia de Jesús Xoc wanjenaq jo' ruuchil Tactic.
el pasado 30 de abril la señorita María del Carmen Batz Choc Rabin Coban 2009-2010, llevó a cabo una fiesta de despedida de su reinado misma que se realizó en la casa de la familia. En la actividad estban invitadas las candidatas a Rabin Coban 2010-2011, pero lamentablemente los organizadores de la elección no quisieron llevar a las candidatas a compartir con la reina saliente, pero esto no impidió la realización de la fiesta. En la misma asistieron diferentes personalidades entre ellos aquellos quienes brindaron su apoyo a Carmen, así mismo los maestros de la marimba del Creompaz amenizaron la fiesta pues a esta institución representó cuando obtuvo el cetro de Rabin Coban el año pasado. En su intervención Rabin Coban manifestó lo siguiente: A nombre de mis hermanas María, Rutilia Amanda quiero agradecer al pueblo de Cobán por permitirnos representarles en los diferentes lugares los cuales visitamos durante nuestros reinados, así mismo por permitirnos tener en el seno de nuestra familia tres cetros de Rabin Coban y dos cetros de Princesa Tezulutlán, mi reinado finaliza pero seguiremos aportando para nuestro municipio si Dios nos permite la vida; todo esto en honor a nuestro padre que hace mas de un año que partió de este mundo.
Como invitadas de honor participaron: Ri Mam Ajaw, K'ulul Ula', la representativa indígena de San Pedro la Laguna Sololá Nancy Graciela Gonzalez Cortez, así mismo algunas ex reinas, Icelia Virgina Chen Rax ex Princesa Tezulutlán y Apolonia de Jesús Xoc ex reina indígena de Tactic.